Anem acabant...

els blocs: la cultura de l’entreteniment feinejant
De seguida que aprofundim una mica en l’univers bloc, descobrim que els bloggers són unes persones que s’ho passen genial amb el que fan, però que treballen molt. En certa manera beuen de la filosofia hacker, de la qual perfectament en parla Pekka Himanen al seu llibre La ética hacker y el espíritu de la era de la información. La gent bloc es diverteix amb el que fa i gaudeix compartint el seu saber amb els altres. Encara que això no li signifiqui una retribució econòmica proporcional al temps dedicat a la feina. I, precisament, per aquesta raó, no podem dir que els blocs siguin diaris online fets per periodistes, ja que aquests, bàsicament cobren per informar.

Linus Torvalds ( el creador l’any 1991 del sistema operatiu de codi lliure Linux) afirma al pròleg del llibre de Himanen que per un hacker “l’ordinador mateix és entreteniment” i que, per tant, troba en l’activitat que allà hi realitza un divertiment. Tant si juga a un videojoc, com si fa un programa. I això és el mateix que li passa a un blogger. Una persona que escriu un bloc o que parla per fer un podcast o un vodcast perquè vol i no només perquè desitja fer allò, perquè li ve de gust, sinó perquè li agrada. És algú que, com els hackers, s’organitza el treball a la seva manera (no té horari fix per escriure o per gravar) perquè els diners no són una condició indispensable per realitzar aquesta feina. Amb això es pot dir que els bloggers representen la punta de l’iceberg del camí que als inicis d’Internet els hackers ens van començar a assenyalar. Recullen tots els valors d’aquesta cultura originada a la Xarxa. Els 7 valors que anomena Himanen són: passió (una cerca del blogger de tot allò que el realitza i el fa gaudir plenament), llibertat ( publiquen allò que volen quan volen) valor social i accessibilitat (volen crear quelcom per compartir-lo amb els altres), activitat (aquest valor implica en els bloggers una completa llibertat d’expressió en l'acció i un rebuig de la receptivitat passiva en favor de l’exercici actiu de les pròpies passions), preocupació responsable (vetllar pel bé comú i eliminar la mentalitat de supervivència) i per últim, creativitat ( la superació individual i l’aportació al món d’alguna cosa nova i de valor).
Per tant, amb els blocs se’ns presenta una tendència de la nostra societat, on la gent ja no treballarà i es divertirà per separat, sinó que ho farà tot alhora i on el temps no estarà mesurat en diners. D’aquesta manera, el treball ens entretindrà i el divertiment serà la nostra feina. I a canvi d’aquesta tasca, si s’escau, serem recompensats econòmicament.

Powered by Castpost

L'editor general de Clarín, Ricardo Kirschbaun, en la obertura de la Jornada Internacional de Periodisme Digital amb motiu del desè aniversari de Clarín.com el març del 2006. Ens parla sobre com ha canviat Internet la manera de funcionar dels periodistes.

Julian Gallo, professor de l'assignatura "Nuevos Medios" del Màster de Periodisme de la Universitat argentina de San Andrés . Ens explica la pèrdua dels mitjans tradicionals del monopoli informatiu.
--------------------------------------------------------------------------

Els bloggers ens fan més bons els periodistes i sobretot millor persones
Un cop aprofundit una mica en el moviment weblog originat recentment a la Xarxa, ens donem compte que allò més revolucionari dels bloc és precisament l’esperit inicial del periodisme: la llibertat d’expressió i la sempre present voluntat de comunicar l’experiència viscuda i els coneixements propis als altres. És curiós i paradoxal, però, en plena crisi dels valors més definitoris del periodisme, han hagut d’aparèixer a la Xarxa persones alienes a aquest camp perquè ens ensenyin el camí de sortida a aquest atzucac en que es troben immersos els periodistes professionals. I és que en un món controlat per les grans empreses multimèdia i pels interessos econòmics d’aquestes amb els governs més poderosos i amb uns empresaris cada cop més interessats en fer més diners que en fer bon periodisme, calia sortir d’aquest món i començar de nou a partir de l’experiència dels errors passats.
Arran d’aquest últim moviment a Internet, per primer cop a la història, podem rebre imatges sobre un esdeveniment que passa a l’altra part del planeta, als pocs segons que s’hagi produït la notícia. I en un futur no molt llunyà, les previsions ens apunten a que això es podrà fer en temps real. Per tant, quina necessitat tenim d’enviar periodistes a cobrir el planeta, si tenim un món alternatiu on les distàncies entre països no existeixen? Només ens hem de preocupar de connectar tota la humanitat a Internet i la gent autòctona espontàniament informarà a la resta del món de les seves peripècies. Per fi hem creat un món al marge dels grans governs i dels grans poders i ara només fa falta que la gent se n’assabenti d’això. Per això, cal encara dur a terme una intensa feina d’alfabetització digital, ja que avui en dia els que ens connectem a Internet som 1000 milions d’usuaris Poca gent si tenim en compte que la població mundial ronda els 6.519.628.952 de persones.
Però, desgraciadament, Internet no és una societat ideal, ja que té els seus delinqüents que es volen aprofitar, com passa al món real, de la bona fe de moltes persones per aconseguir un benefici propi. La pornografia infantil a través de la Xarxa, per exemple, encara és una realitat que està lluny de ser eradicada i si no hi posem fre, estem contribuint, amb la nostra passivitat, a que milions de nens perdin el seu honor a Internet. Una reputació que, per sort, molts bloggers s’estan guanyant a la blogosfera criticant aquestes pràctiques aberrants.