Història.

Ens hem de traslladar fins a finals de gener de 1992 per trobar el primer bloc escrit al món. Aleshores va ser quan Tim Berners-Lee va crear la pàgina What’s new in ’92 per difondre les novetats del projecte World Wide Web. Encara que no va ser fins l’any 1997 quan aquestes pàgines van rebre la denominació de weblogs. El seu autor, Jorn Barger, qui manté actualment l’estil original del mitjà en el seu famós bloc Robot Wisdom.

L’any 1999 es va produí un punt d’inflexió en el creixement de l’ús dels blocs. L’ aparició de Blogger, el servei d’edició i publicació de bitàcores de Google, que va contribuí positivament en la popularitat d’aquestes. I la xifra va en augment. En aquest mateix any van aparèixer els primers blocs escrits en castellà, d’entre els quals destaquen Betolog, d’Alberto González i Bitácora Tremendo de Carlos Tirado. Per fer-se una idea de la magnitud del fet, dels 23 weblogs que identificava a començaments d’aquell any la pàgina The Page of Only Weblogs de Jesse James Garrett es va arribar l’any 2005 a les més de 100.000 bitàcores escrites en castellà, segons el blogómetro.

Aproximadament dos anys enrere (2004), la idea original dels bloc va derivar als EEUU en el podcasting. Adam Curry, un presentador de la cadena musical MTV i empresari d’Internet, va pensar en crear un software (Ipodder) que donés veu a les paraules escrites al seu bloc (The Daily Source). Aquell mateix any es va llançar a la Xarxa de manera gratuïta i ja l’han descarregat més d’ un milió i mig de persones. Actualment, hi ha una gran quantitat de programes destinats a la descàrrega de podcasts.

Però la cosa continua. Ja al novembre de 2004 als Estats Units Steave Garfield va crear el primer videoblog, anomenant-lo a aquest Video Podcast. Més tard, el 3 de juliol de 2005, l’holandès Stef van der Ziel va utilitzar per primera vegada el nom Vodcast[1] per referir-se a un vídeo penjat a un bloc per la seva subscripció mitjançant RSS.

I, actualment, al 2006 el videoblogging està augmentant en popularitat, principalment des de la posada a funcionament del nou Apple Video IPED. Tot i que, actualment, un dels problemes dels Vodcast és la falta de motors de cerca d’aquest tipus de programes. I és que encara és només una tendència, ja que de moment ens trobem en l’època dels blocs escrits i parlats.

---

[1] Té el seu origen en la contracció de las sigles VOD (Video on demand, “vídeo a la carta”) i broadcast (radiodifusión).