Els blocs com una de les formes més de moda del Periodisme 3.0 i el Periodisme participatiu.

El Periodisme 3.0 és un nou tipus de periodisme on els ciutadans participen en la confecció de la informació gràcies a la interactivitat i la capacitat referencial dels anomenats mitjans socials: blocs, foros o wikis. És l’evolució del que es coneix com periodisme 1.0 (quan la informació es bolca dels mitjans tradicionals a una pàgina web) i periodisme 2.0 ( quan es crea contingut expressament per la Xarxa i la plana té hipertext, multimedia, etc.)

Dan Gillmor, el director i fundador l’any 2006 del Center of Citizen Media, va ser qui l’any 2001 va posar el nom de Periodisme 3.0 a aquesta forma de periodisme, a causa de la reacció de la blogosfera i dels mitjans socials arran dels atemptats de l’11-S. A més, és un dels defensors més acèrrims a la Xarxa sobre aquest tipus de periodisme, que deixa les notícies més a l’abast dels seus ciutadans i que no es conformen amb veure la realitat i esperar a que els mitjans se l’expliquin, sinó que prefereixen explicar-les ells mateixos amb les eines digitals. I aquest tipus de premsa, aquesta nova forma de comunicar esdeveniments, està en augment, com la blogosfera.

La gent ha deixat de ser un receptor passiu de la informació i ha passat a difondre la seva pròpia informació. És com bé es diu en el wiki difós per periodistas21, l’herència d’un gran corrent del periodisme al llarg del segle XX: el periodisme cívic, que entenia el periodisme com un art democràtic i que bevia de la idea de fer periodisme que tenia John Dewey.

Però, és el Periodisme 3.0 el mateix que el Periodisme cívic? En aquest terreny existeix molta confusió i polèmica, ja que diverses persones defenen la idea d’identificar com a sinònims les paraules de periodisme participatiu i periodisme cívic. No obstant això, són dues realitats un xic diferents. Principalment perquè mentre el segon està escrit per professionals de la informació, el primer és escrit per qualsevol tipus de gent que no necessàriament comparteix l’activisme i els fins cívics propis del moviment originari el segle passat. D’aquesta manera, els primers representarien tota la blogosfera, mentre que els segons serien aquells periodistes que fugen de la línia editorial imposada des del seu mitjà de comunicació convencional o, simplement, joves informadors que no tenen lloc en aquests mitjans.

Dan Gillmor, durant la conferència del passat mes de març a la Jornada Internacional de Periodisme Digital organitzada pel diari arjentí Clarín, a propòsit dels 10 anys de l'edició digital. En aquest fragment, Gillmor explica la importància que cada cop hi hagi més gent anònima fent de reporters sobre els grans esdeveniments de la humanitat, ja que permet que apareguin punts de vista alternatius als dels mitjans tradicionals.